dissabte, 20 d’agost del 2016

Oslo- Cat. Final de trajecte.

De bon matí carreguem les motos, aquest com només per fer els 2 km que ens separen del port.
Allà prenem el ferry de Color Line que ens ha de portar a Kiel.



El següent és travessar la Alemanya i França per arribar a casa, el que en furgoneta suposa gaire bé 2 dies sense encantar-se.
Hem decidit canviar la ruta, sortint d'Alemanya direcció Luxemburg. A la pujada des de Friburg les obres a les autopistes ens van endarrerir entre 4 i 5 hores i val la pena probar una alternativa.
La alternativa és un éxit, Fins a Nancy a descansar sense aturades importants.
Durant el trajecte, que es fa llarguet, alguns aprofitem per meditar quan no conduim. I d'altres que pateixen d'insomni crònic, s'han de distreure de tant en tant.


El viatge ha estat un éxit, ens en quedarà un gran record: natura, paisatges, pluja i fred,.....
Us deixem aquí les rutes en format gpx per si a algú li poden ser d'utilitat.

RUTES EN GPX

Lilehammer - Oslo

Avui es el darrer dia a Noruega.
Tenim previst baixar a Oslo, descarregar les motos a l'apartament reservat i fer una mica de turisme per la capital.
Passegem per Oslo, ens va bé estirar les cames després de prop de 5000 km sobre les nostres GS's





És una ciutat ordenada i tranquila. Amb bastant de turisme.
Plena de Teslas, hi ha una gran afició al cotxe eléctric, amb punts de recàrrega a totes les zones blaves.

Demà toca ferry cap a Kiel, furgoneta i cap a casa.

Stranda - Lilehammer

Avui és el darrer dia de Fjords i tenim previst dedicar el matí a veure un dels més nombrats, el Geiranger.
Com és habitual, i crec que ja ens hi hem habituat, sortim vestits de pluja. El cel és amenaçador, i no fa cap pinta d'aclarir-se, i durant tot el dia ens acompanyarà aquesta pluja que tant ens cal a casa nostra. Uns tant i els altres tan poc....

Sortim de Stranda amb la idea de agafar un ferry per anar a Geiranger i així poder veure el fjord des de l'aigua, però gran sorpresa, tot i que ahir al vespre vam veure els cartells indicatius, resulta que fa 2 anys que no funciona.
Per tant tornem a la idea original de explorar-ho per carretera.




I no és mala idea, pugem un coll que surt a sobre el fjord i ja entreveus un altre cop la meravella d'aquest indret.


És digne de visitar, algun turista de més, però que hi farem.......com nosaltres, no?
Algunes fins-hi tot fan amistat amb els habitants d'aquestes contrades....



Geiranger és un poblet al final del Fjord, en un cul de sac. Només te sortida per dos colls de muntanya plens de revolts o per mar.
Tal com està situat, a l'hivern deuen tenir les comunicacions ben complicades.




Encara que sempre en trobes de valents. Fer aquest coll amb aigua-neu i en Vespa clàssica te molt mérit.
Això si, totes amb cilindres Polini de 210 cc., fantàstic....


Sortim de Geiranger pel coll direcció est, per anar ja en direcció Lilehammer, la seu dels JJOO d'hivern.
 El coll és una de les carreteres més xules que hem fet, tot i que la pluja, i aigua-neu ens acompanya durant tot el tram.
Poca cosa a explicar del trajecte posterior, molta natura però un trànsit desastròs, repetim consell per "moterus": si podeu estalviar la E6 millor. El trànsit és dens, lent i perillòs. Sense vorals i pots trobar bicicletes i tractors, i alguns fent esquí de fons. I si a més a més ho fas amb pluja intensa......
Ens recollim  Lillehammer, a la antiga vila olímpica just sota el trampolí de salts. Son petits apartaments com un aparthotel, ocupats la majoria per els equips olímpics que están entrenant esqui de fons, entre ells l'equip femení rus...


dijous, 11 d’agost del 2016

Valsøya - Stranda

Aigua?

El dia pinta molt malament, hem dormit a estones, ens despertava la pluja, tota la nit a bots i barrals.
Poques coses hi han més desagradables que carregar la moto sota la pluja i sortír ja de bon matí amb traje de pluja i tot humit.
Hem previst fer una baixada fins a Kristiansund, passar per la famosa carretera de l'Atlàntic i després enfilar cap al Trollstigen.

El que començava malament, no te perque acabar malament. Després del primer ferry (puntual com un clau, de Halsa a Kanestraum), el cel comença a trencar-se i els ruixats ja són intermitents.
A la arribada del ferry uns polacs amb una V-strom 1000 i una parella amb una Triumph custom surten del vaixell com esperitats, però 5 revolts més endavant els trobem aixafant ous..

Ràpidament arribem al pont que porta a la illa de Bergsoya, impressionant!, però agafem la ruta 70 per passar a la següent illa per un túnel sota el mar de 10,6 km. Aixó ens permet enllaçar amb la carretera de l'Atlàntic.




És una ruta molt recomanable, curteta però amb vistes precioses. Està clar que un dia de temporal no és gaire recomanable passar-hi en moto.





Sortim de la costa per acostar-nos a l'interior. Dinem a Andalsnes, en un petit restaurant de tipus bio, molt recomanable,. L'hamburguesa espectacular i les noies que ho porten molt amables.
El,poble està ocupat per l'aturada d'un creuer de visita als fiords.

Enllacem cap a la Trolstigen: si teniu ocasió de venir, no us ho perdeu ! Les fotos que trobareu per internet son boniques, però la natura aquí és tan magnífica! Indescriptible, i a més tenim la sort que la nit anterior ha nevat als cims...... Si, si, a l'agost neva, i només a 1000 m, això és Noruega.
És una carretera molt revirada, però no compteu fer un Stelvio, els autocars que baixen i les caravanes, aviat us faran frenar, i difícilment trobareu l'asfalt sec.







Després de la visita, baixant el coll trobem un salts d'aigua molt bonics, si no aneu tard atureu-vos-hi, és diu Guddbransjuvet.

Finalment cap a dormir a Stranda estació hivernal, a poca alçada.


 I a comptar ovelletes, que estem rebentats.






dimecres, 10 d’agost del 2016

Moni Rana - Grong

Pluja i més pluja!
Sortim equipats amb els trajes de pluja, ens fan molta falta. 
Prenem la E6 (quin pal!), pero a pocs quilòmetres canviem de vall per continuar per la ruta 17 com ahir. L'enllaç es fa per un dels tunels més llargs dels molts que hem passat, 10'6 km inacabables i de cop a 11graus de temperatura.



La ruta d'avui fa saltar amb ferry d'illa en illa passant perTjøtta, Vevelstad, Brønnøy , Kvaløy i enllacem amb la E6 per arribar fins a Grong. Es important no encantar-se al baixar del ferry per poder enllaçar amb el següent. 
La ruta 17 és molt recomanable, els paissatges són maravellosos, hi ha moments que et trobes circulant  80 km/h perque estàs encantatmirant a tot arreu, la vista es satura de verd....


Arribem a Grong,el camping Lagnes ens espera, per les fotos promet. En realitat està bé i prou. El hytte és en molt bones condicions, pero els llençols de paper i les tovalloles de un sol ús desmereixen el servei.


Grong - Valsoya

Avui ens llevem amb fresqueta, però veiem el sol., de moment. ..
Hem de fer una ruta d'enllaç fins a Valsøya per acostar-nos a la carretera de l'Atlàntic que passa per Kristiansund.
Passem per la Carretera E6, avís per a moteros; no la agafeu si teniu altra possibilitat. Quin rotllo, rectes i molt de trànsit, tothom a 70-80 perque està ple de radars, i a més un radar de tram que es fa inacabable....
Parem a fer un café a Steinkjer, i continuem amb molta paciència....
Avui ens estalviem el pícnic perque fot un fred que pela, entre 10 i 12 graus fins al moment de dinar a Orkanger, on ens posen un plat combinat en un restaurant molt amables, Pizzeria Ronstad-Haven.

A la sortida amenaça pluja, però només queden 75 km, i que coi, fins ara ho hem salvat, no cal trajes d'aigua.
Cordons quins 70 km, aigua i aigua, i encara més aigua . Fred, fred i més fred! Hem baixat a 7graus sota una pluja intensa, els Camions es paren al mig de la carretera.....bufff.


Al final arribem molls fins als calçotets.....tots els radidadors ens calen per eixugar roba.


Escrivim aquest blog a les 9 del vespre, tancats en un hytte, veient com cau encara el diluvi universal. Portem 6 hores de pluja sense descans, esperem que dema ens doni un respir.

dilluns, 8 d’agost del 2016

Bodo - Mo i Rana

Vam surtir de Bødo i ens parem al pont Saltstraumen, fem les fotos de rigor a la baixada de la marea. Un punt on la corrent de la marea és molt forta, al coincidir la sortida d'un fiord per un pas molt estret, estret com l'Ebre a Tortosa, per posar un exemple!



Enfilem cap a  Mo i Rana, aquest dia vam agafar un parell de vaixells més. Si segueixes la ruta 17 (recomanable) vas enllaçant illes i travesses de fiords. El que podria semblar un dia d'enllaç per arribar a destí, prop de la carretera de l'Atlàntic, és una ruta turística magnífica.


Aprofitem el solet per dinar davant el glaciar Steijnker.





Mentre esperem els ferris alguns decideixen posar els peus en remull perque feia moolta calor!, i mentres altres mediten a fons.








Al ferry que va entre Jektvik i Kilboghavn tornem a travessar el Cercle Polar Àrtic en direcció contrària a la que ho vam fer a Rovaniemi.



Anem a dormir a una casa de lloguer contractada per AirBnB, que pe cert podrien posar millor la situació al Google Maps, ens fem un fart de donar voltes fins que una senyora gran ens salva la vida, i suposem que habituada a dirigir els turistes perduts ;-)